Llibres > Pensament

Homo multidimensional, Introducción a la Neuroantropología

Armando Segura Naya

Editorial Comares

Albolote (Granada), 2014

517 pág.

image-afe3494529492a1ee6c1ab677689debdL’objectiu d’aquesta recerca és d’una ambició admirable: dit en paraules diferents a les d’Armando Segura, es tracta d’arribar a la integració, sense confusió, dels sabers, a partir d’un terreny comú compartit per les ciències positives, les ciències humanes i la filosofia, és a dir, la metafísica. O en paraules de l’autor: «La integració dels sabers humanístics i científics en una unitat antropològica, la ruptura de la qual fa aflorar els problemes de la Bioètica i l’Ecologia. La reconciliació del pensament científic actual especialment amb l’aparell teòric (filosòfic i teològic) de l’Església, en el marc de la fe cristiana i de la Nova Evangelització.»

 

La present ressenya, amb finalitat primordialment informativa, es basa en les apreciacions que vaig fer en el Seminari Bibliogràfic d’AEDOS, el 23 de maig de 2014, després de la presentació del llibre per l’autor.

 

La possibilitat d’aquesta tasca d’integració –sense confusió– dels sabers pot veure’s de forma intuïtiva, perquè, com ja va dir Parmènides, una sola cosa és l’entendre i l’ésser. I s’interpreti com s’interpreti aquesta frase, és clar que hi ha una única intel·ligència, comuna als homes, i aquesta intel·ligència està dirigida intencionalment a conèixer. D’altra banda, la realitat és múltiple; per això, com afirma Armando Segura, el problema de conciliar l’un i el múltiple està present en qualsevol perspectiva filosòfica, però també social, política, econòmica, familiar, etc.

 

Els objectes de coneixement són tan diversos que naturalment la intel·ligència empra mètodes diferents per arribar a conèixer-los. La distinció de mètodes no elimina, sinó més aviat al contrari, allò que tenen en comú. Per això mateix, les contraposicions ciències experimentals/ filosofia, raó/fe no tenen sentit. En el cas de la raó o intel·ligència i fe, ja es va dir, des d’antic que «intellectus quaerens fidem» en la mateixa proporció que «fides quaerens intellectum». Del que es tracta és de saber, de saviesa: una cosa d’un abast tan gran i, alhora, tan concreta, que és fins i tot un do de l’Esperit Sant.

 

El mètode que se segueix en aquest llibre és el d’un diàleg amb les ciències, encara que de forma incoativa. Quedaria per més endavant una comparació entre filosofia (metafísica) i les diverses ciències, amb els seus mètodes. Especialment amb la neurociència. La falta d’aquest aprofundiment fa que el subtítol del llibre no sigui del tot apropiat, tret que «Introducció» s’entengui com un acostament des de lluny, però és certament una bona aproximació. El títol, Homo multidimensional, en canvi, no pot ser més ajustat.

 

Els temes tractats són nombrosos i sempre de manera meditada i atenta: el coneixement, la percepció, la memòria, l’espai, la consciència, la persona, la comunicació, l’ànima.... És un camí des del sensible en l’ésser humà fins a l’espiritual. Són tants els temes tractats, tantes les incursions –breus i incisives a problemes apressants d’avui– que el llibre mereix una lectura tranquil·la i reposada. Especial importància té el seu tractament del tema del temps que, en certa manera, vertebra tot el llibre.

 

No menys interessants són els obiter dicta. L’autor sembla sortir-se del tema que tracta, llançant una observació sobre algun aspecte relacionat. Un exemple: «L’individu sempre pensa que el sistema l’oprimeix però, alhora, no pot existir fora d’ell. Atès que els éssers humans no som individus d’una estructura, membres d’un conjunt, sinó persones i finalitats en si mateixos, el sistema ha d’estar pensat per a les persones però no a l’inrevés, ja que en la persona mateixa rau la gènesi de tota relació i estructura». O bé aquestes paraules, a propòsit de l’estudi del món neuronal, que no elimina «els grans temes de la filosofia de sempre: quin sentit té la vida, què és la veritat, la història universal, el mal, la justícia, què hi ha després de la mort, si hi ha Déu i un llarg etcètera de temes i problemes que el progrés de les ciències positives va deixar verge i intacte».

 

Unes paraules sobre l’estil, que no és l’acostumat en els llibres d’aquesta classe. No hi ha mai una argumentació extensa, a força de frases subordinades i en un text espès. L’argumentació procedeix aquí per afirmacions coherents, expressades gairebé sempre en paràgrafs curts, clars, de vegades diàfans. El que hi ha de posar el lector és, de vegades, la connexió entre alguns d’aquests paràgrafs.

 

En resum: un llibre necessari, en el sentit que no és gens gratuït. Una cosa que algú havia d’intentar. I l’autor ho ha fet amb rigor i cura. Encara que ell mateix ja deu sospitar tot allò que queda per fer, sobretot en un ambient cultural que dóna l’esquena a la filosofia, en nom, paradoxalment, d’una filosofia-centaure feta d’escepticisme i cinisme.

 

Armando Segura, catedràtic emèrit de la Universitat de Granada, compta amb una àmplia bibliografia. Entre els llibres més propers al tema d’aquest, podem citar Retos actuales de la epistemología, (Universitat de Granada, 2004) i Neourofilosofía (Every View, Madrid, 2011).

 

Rafael Gómez Pérez 

Tornar a la revista nº48-49

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 01 setembre 2014
  • Joaquín González-Llanos
  • Pensament

Comparteix aquesta entrada