Llibres > Pensament

Laicos en la nueva evangelización

Ramiro Pellitero

Rialp

Madrid, 2013

238 pàg.

image-71d1ae036a7b9b670b79326397ee5ec1La nova evangelització és un terme adoptat per Joan Pau II al voltant de l’any 1985 i en coincidència amb el Sínode extraordinari amb motiu del vintè aniversari del final del Concili Vaticà II. Un fruit d’aquest Sínode va ser la redacció del Catecisme de l’Església Catòlica, que ha estat una eina molt adequada per a aquesta nova evangelització. L’any 2012, es van complir els cinquanta anys del començament del Concili Vaticà II i vint de la publicació del Catecisme, i Benet XVI va convocar un «Any de la fe», i es va fer un Sínode sobre «la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana», el fruit postsinodal del qual és l’Exhortació apostòlica Evangelii gaudium del papa Francesc.

En tot aquest procés evangelitzador, s’ha subratllat el paper dels fidels laics, en descriure els escenaris de la nova evangelització: l’escenari cultural, la globalització, la crisi econòmica, el context sociopolític, científic i tecnològic, les fronteres de la comunicació. És evident que els agents evangelitzadors són, amb tot el seu protagonisme, els fidels laics.

El professor Ramiro Pellitero fa anys que es dedica a la Teologia Pastoral, i de manera particular al tema dels fidels laics. De fet, la seva tesi doctoral va versar sobre «La teología del laicado en la obra de Yves Congar», autor de qual és un veritable especialista, com queda reflectit en el capítol cinquè en descriure la història de la consideració dels fidels laics al llarg del segle XX. En desenvolupar aquest capítol, subratlla la doctrina conciliar, especialment de la Constitució dogmàtica Lumen gentium, en el seu número 31, basada en el caràcter secular (secularitat) com a element propi de la condició laïcal. Aquesta definició, com gairebé la totalitat dels ensenyaments conciliars, es fonamenta en la naturalesa de l’Església i de la seva missió, i respon a la necessitat d’una presa de consciència sobre la responsabilitat del poble cristià.

Un precursor d’aquesta doctrina conciliar és sens dubte sant Josepmaria Escrivà, qui, des dels anys trenta, predica una espiritualitat laïcal. Els laics són, per a sant Josepmaria, senzillament els cristians que denomina «cristians corrents». Estan cridats a una santedat gran (també és precursor de la doctrina conciliar de la crida universal a la santedat), no pas de menor categoria que la dels clergues o religiosos.

L’autor també subratlla la importància al Sínode sobre els laics, que va tenir lloc l’any 1987, i del qual va sorgir l’Exhortació apostòlica Christifideles laici (1988). Aquí es fa una caracterització teològica del laic. Es pot dir que l’època posterior és una recepció d’aquesta doctrina que s’ha anat fent vida en la formació dels fidels laics amb vista a la nova evangelització. El magisteri del papa Benet XVI recull aquesta doctrina, i també el del papa Francesc, encara que, en aquest cas, no està recollit en aquest llibre, perquè es va publicar justament en l’inici del seu pontificat.

Altres temes que aborda l’autor en aquest interessant estudi són la formació i identitat dels fidels laics, la caritat com a clau del missatge evangelitzador i finalment desenvolupa la potència d’aquest missatge en la família, en el treball i en la vida pública.

La lectura d’aquestes pàgines és recomanable a tota persona interessada en la nova evangelització, però jo diria que de manera particular als sacerdots: són ells moltes vegades els encarregats de la formació dels laics, i els que no poden deixar de banda el seu objectiu de preparar laics «experts en humanitat», com diria Joan Pau II, que entenguin el món d’avui i el puguin transformar.

 Eduard Ventura

Tornar a la revista nº48-49

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 01 setembre 2014
  • Eduard Ventura
  • Pensament

Comparteix aquesta entrada