Llibres > Pensament

Oráculos de la ciencia

Oráculos de la ciencia

Científicos famosos contra

Dios y la religión

 Karl Giberson y Mariano Artigas

 Ed. Encuentro – Ciencia

Madrid, 2012

372 pág.

image-2f3b764bc276626deb15fa7dd8ef4a62Oráculos de la ciencia, Artigas i Giberson aborden les relacions entre la fe i la ciència vistes a través del pensament de sis coneguts i mediàtics científics. Científics bel·ligerants amb la religió a la qual no han dubtat a criticar durament –en alguns casos– des del seu pedestal professional.

Els autors criden l´atenció sobre «una curiosa dissimetria en la relació entre ciència i religió: quan algú pretén atacar la fe en Déu o la legitimitat de la religió en nom de la ciència, les seves tesis es jutgen amb criteris molt diferents que quan es tracta d´advocar en pro de l´una i l´altra», escriuen en la Introducció. I continuen: «no s´empra el mateix rigor crític amb els qui volen confirmar i estendre el clixé i amb els quals tracten d'esbrinar fins a quin punt està fundat. Els autors no amaguen en cap moment la seva postura favorable a la convivència harmoniosa entre ciència i religió».

Karl Giberson és vicepresident de la Fundació BioLogos i va ser professor de Física en la Eastern Nazarena College de Massachusetts. La seva especialitat és la relació entre fe i ciència. Mariano Artigas, sacerdot mort l´any 2006, va ser doctor en Ciències Físiques i Filosofia, va rebre el Premi Tempelton i va ser membre de destacades organitzacions acadèmiques i científiques. El seu treball investigador va donar com a fruit diversos llibres, articles i conferències sobre la conciliació entre fe i raó.

Oráculos de la ciencia, Giberson i Artigas seleccionen els científics més crítics i que s´oposen 
decididament a creure en l'existència de Déu. Davant d´ells, adopten la postura de no estalviar elogis a les aportacions positives que realitzen. No entren a fer una crítica fàcil, i encara menys quan descobreixen incoherències, errors o prejudicis. Així, aconsegueixen transmetre un sentit d´epopeia personal en molts casos d´aquests personatges; procuren posar-se en la pell de l´altre per entendre els seus arguments per negar o posar en dubte l´existència de Déu.

L'aproximació d´Artigas i Giberson és suggeridora: «porten la polèmica al terreny idoni, que no és un altre que la valoració objectiva de proves i evidències».

Els autors ens presenten sis figures científiques incommensurables, però és el seu talent natural per a la comunicació allò que els fa rellevants. Arriben a milers de persones, moltes més que el reduït cercle d'experts, que seria el seu àmbit natural.

I per què els qualifiquen d´oracles? Perquè necessitem respostes als grans interrogants que des de sempre l´home es planteja, sobre el seu origen, finalitat de la vida i futur quan aquesta acaba. Aquestes respostes, que la cultura dominant actual argumenta que no podem trobar nosaltres sinó només uns guies –els oracles– que transiten per la ciència moderna i que poden mostrar-nos el camí.

A cada oracle se li adjudica un capítol, independent dels altres, titulat de forma suggeridora, que evoca algun aspecte destacat de la seva activitat: Richard Dawkins, Un bon capellà del diable; Stephen Jay Gould, Ciència versus religió i les edats dels fòssils; Stephen Hawking, Llegint el pensament de Déu; Carl Sagan, Una llum en la foscor; Steven Weinberg, La comprensió d´un univers sense sentit i Edwars O. Wilson, Un pulitzer per a les formigues.

Els autors, després de presentar cada oracle, la seva trajectòria vital, aportació específica al camp de la respectiva especialitat científica i presentació de la seva postura sobre el tema que centra el llibre, dediquen un breu capítol a fer-ne una valoració global. Reconeixen la «gran aportació d´aquests científics a projectes de molt èxit i gran abast». Però destaquen com a element diferenciador en relació amb molts altres científics que aquests «tenen una gran visió de la realitat i han triat abordar els més profunds temes científics i culturals del nostre temps». La seva capacitat per fer això de forma eficaç explica el seu èxit i el gran impacte mediàtic de les seves opinions.

És comuna a aquests oracles la seva ambició i el seu talent per tractar els grans problemes. Són «intel·lectuals públics», amb gran entusiasme per la ciència i per la resta de les seves idees, i «talent per comunicar el seu entusiasme». En els mitjans de comunicació, hi troben un altaveu devot, però no són oracles per la seva presència en els mitjans sinó que «són interessants i importants senzillament perquè són mestres de ciència i volen que aquesta ciència es plantegi les grans qüestions del nostre temps».

Els oracles de la ciènciahan fet sovint la impressió que la ciència és hostil a la religió, però això –expliquen els autors del llibre– ha de ser matisat.

En la seva valoració final, Artigas i Giberson afirmen que els oracles no han de ser criticats per presentar les seves opinions sobre matèries culturals i religioses; hi tenen tot el dret, com fan moltes altres figures públiques. El que és discutible és que «presentin els seus punts de vista com si derivessin de la ciència».

Els oracles no proporcionen un nou humanisme consistent –escriuen els autors– per reemplaçar la religió. Tots defensen valors humanistes, però, excepte Wilson, no afirmen que puguem extreure de la ciència una cosmovisió humanista i una ètica.

No obstant això, aquests científics han desafiat la religió tradicional de formes diverses, malgrat el seu fracàs a l´hora d´elaborar alternatives. Els seus atacs a la religió han afavorit una imatge de materialistes agnòstics en nom de la ciència. Una explicació és la facilitat amb la qual s´han extrapolat cites i aspectes parcials dels seus llibres, que s´han convertit en fàcils referències, en trend topics. Aquestes frases afortunades de científics prominents «són més efectives que cent pàgines de densa argumentació, i el seu misteriós to i gran ubiqüitat els proporciona un aire d´importància».

Els autors assenyalen importants desacords sobre la naturalesa de la veritat científica dels Oracles, aquests desacords «indiquen que no posseeixen una solució única per a la important qüestió de l´abast de la ciència, i fins a quin punt es poden extrapolar les seves conclusions».

Com a colofó, Artigas i Giberson reconeixen a aquests Oráculos de la ciencia el seu paper com a ambaixadors, missatgers de la comunitat científica davant el públic en general. Se solidaritzen amb els seus descobriments i el seu paper cultural. Aplaudeixen la seva capacitat de comunicar idees desafiadores i habilitat per provocar entusiasme per qüestions científiques. Però, al mateix temps, desitgen «que tractin les qüestions humanístiques que es troben més enllà dels límits de la ciència amb el mateix rigor acurat que empren quan tracten problemes científics». I sentencien que «el progrés científic demanda un respecte per la veritat, el rigor i l´objectivitat».

«La ciència –acaben els autors– és compatible amb una àmplia secció transversal de visions veritablement diferents sobre els problemes més profundament humans [...] La ciència moderna pot ser adoptada per qualsevol religió, qualsevol cultura, qualsevol tribu», i pot ser aplicada als problemes que es considerin més urgents. La ciència no pot considerar-se una arma per a la promoció d´un full de ruta ideològic, ni ha d´estar al servei de la propaganda. «Com hem demostrat en aquest llibre, hem d´estar en guàrdia davant del contrasentit intel·lectual emmascarat com a ciència».

Isidor Ramos Rosell

Tornar a la revista nº47

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 30 juliol 2014
  • Karl Giberson y Mariano Artigas
  • Pensament

Comparteix aquesta entrada