Llibres > Pensament

Permanecer en la verdad de Cristo. Matrimonio y comunión en la Iglesia Católica

Escriben: Bandmüller, Burke, Cafarra, De Paolis, Dodaro, Mankowski, Müller, Rist, Vasil

Ediciones Cristiandad

Madrid, 2014

324 pàg.

image-c39f4d61df67184ccbd6578c0cb07018Robert Dodaro, O. S. A., editor de l’obra, és professor i president de l’Institut Patrístic Augustinianum de Roma, i ensenya també a la Universitat Pontifícia Lateranense. En aquest llibre, recull les respostes de cinc cardenals de l’Església catòlica i de tres experts més, del llibre L’evangeli de la família, publicat a començaments de l’any 2014 pel cardenal Walter Kasper.

Els cardenals enquestats són: Walter Brandmüller (president emèrit del Comitè Pontifici de Ciències Històriques); Raymond Leo Burke (prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica); Carlo Caffarra (arquebisbe de Bolonya); Velasio De Paolis (president emèrit de la Prefectura per a Afers Econòmics de la Santa Seu); i Gerhard Ludwig Müller (prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe).

Els altres quatre especialistes, a més de R. Dodaro, ja esmentat, són: Paul Mankowski, S.J. (Lumen Christi Institute, Chicago); John M. Rist (Catholic University of America); i Cyril Vasil, S.J. (Secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals).

L’obra L’evangeli de la família arrenca amb la conferència que Kasper va pronunciar durant el Consistori Extraordinari de Cardenals celebrat els dies 20 i 21 de febrer de 2014. El cardenal Kasper va proposar, segons afirma Dodaro en la seva Introducció, un canvi en la doctrina i disciplina sagramental de l’Església que fes possible, en casos limitats, que catòlics divorciats que s’havien tornat a casar civilment poguessin ser admesos a la comunió eucarística després d’un període de penitència.

La intenció de Dodaro, a l’hora d’editar aquest llibre, és respondre a la invitació del cardenal Kasper a debatre aquesta important qüestió. En el marc d’altres consideracions, Kasper apel·la a una pràctica de l’Església primitiva i a la tradició ortodoxa oriental, en què els ortodoxos divorciats que s’han tornat a casar són tolerats (oikonomia). Aquests arguments històrics, juntament amb altres anàlisis, són rebatuts en aquest llibre.

Robert Dodaro n’escriu la Introducció, a la manera d’un assaig propi, en què posa en relleu que hi ha posicions enfrontades entre els qui veuen camins d’un cert canvi en la pràctica de l’Església i els qui es refermen en aquesta pràctica. La introducció serveix per situar de seguida el lector en les coordenades fonamentals del debat: allò que es vol discutir o plantejar com a dogmàtic o no dogmàtic, les fonts corresponents de les Escriptures i de la patrística, i el Magisteri de l’Església. Amb la lectura d’aquestes primeres pàgines, accedim al nus del debat que Kasper i altres autors plantegen últimament, amb la perspectiva final del Sínode dels Bisbes sobre la Família, que tindrà lloc enguany. La Sagrada Escriptura, la patrística, la doctrina i pràctica ortodoxa oriental, la doctrina i praxi catòliques en l’Edat mitjana, els ensenyaments catòlics actuals, el matrimoni i la persona humana, la misericòrdia i les normes de l’Església, la disciplina i la doctrina, els processos de nul·litat matrimonial i el sensus fidelium marquen el contingut dels estudis d’aquests assajos. Un conjunt de qüestions que es relacionen i que es tracten des de la teologia dogmàtica i sagramental, la història, el dret i també l’antropologia. Els autors són experts de renom en les matèries que analitzen.

Són assajos breus, que van de les vint a les quaranta pàgines, cadascun d’ells. L’objecte dels articles no es desvia del tema principal: la unicitat i indissolubilitat del matrimoni. Ara bé, tot i que siguin breus, es pot dir que, en conjunt, suposen un autèntic tractat sobre el matrimoni cristià. Els raonaments i les conclusions d’aquests autors es fonamenten, com hem indicat, en estudis sòlids, i no pas improvisats per la urgència de la qüestió. De fet, es tracta d’un llibre que respon a unes propostes que fins ara havien quedat cenyides a l’àmbit de la discussió acadèmica de la teologia dogmàtica i sagramental, i del Dret Canònic, sobre el matrimoni, però que ara, arran del proper Sínode, s’han traslladat a l’àmbit més ampli de les propostes magisterials.

Cada assaig, en la seva aproximació al tema, sembla rigorós i complet, tant si és des del vessant de l’Escriptura com de la patrística, i en l’ús de les dades històriques, i també en l’exposició i interpretació de la pràctica ortodoxa, que es pretén singularment vàlida com a argument teològic. Al mateix temps, el debat que obre el cardenal Kasper es presenta amb una terminologia molt oberta, en el sentit d’anar més enllà de l’estudi purament dogmàtic, apel·lant a l’esperit pastoral de la prudència, la misericòrdia o la «epiqueia» en les normes jurídiques. Per exemple, es planteja en termes del que és doctrina de l’Església, que no es pot canviar, i allò que és disciplina, que sí que es podria canviar. La terminologia d’algunes paraules que maneja el Magisteri suposa, a més, un important aspecte del debat. Això no és pas cosa nova. Termes com ara «pastoral» i «pastoralisme», «dret» i «normes», segons l’accent i el sentit que se’ls doni, ja fa temps que provoquen desajustos conceptuals que, malauradament, sembla que avancin en paral·lel cap a la veritat, destinats a no trobar-se mai.

A través d’aquests assajos, els autors analitzen les diverses matèries i aporten les seves conclusions al debat promogut pel cardenal Kasper, per tal de contribuir a «romandre en la veritat de Crist» (títol del llibre), sobre el matrimoni i sobre l’accés a la comunió eucarística dels divorciats que s’han tornat a casar civilment. Com diu el cardenal Müller en el seu assaig (pàg. 163-164), ens trobem davant d’un «problema pastoral de gran transcendència», però «una pastoral completament responsable pressuposa una teologia que es ‘lliuri al Déu que es revela, fent-li ofrena total de l’enteniment i de la voluntat’ i afirmant ‘voluntàriament la revelació feta per Ell’ (Const. Apost. Dei Verbum, núm. 5)».

Segurament, són nombrosos els catòlics divorciats que voldrien reincorporar-se a la vida sagramental, i que això els fa patir. Kasper parla d’una situació real, d’un problema moral que vol que tingui la solució més adequada, i proposa possibles solucions. Però el problema no se soluciona amb una pastoral sense justícia ni veritat, i aquests serien els límits de qualsevol plantejament nou. Al capdavall, cal seguir la veritat de Crist. I és d’això que s’ocupen aquests prestigiosos autors, que no condemnen els qui es troben en aquesta situació, sinó que volen ajudar a aclarir la doctrina de Jesucrist i de l’Església pel bé de les ànimes. Als nou capítols del llibre, s’hi afegeix un Apèndix que recull catorze textos magisterials referents a la qüestió, que provenen del Concili Vaticà II, de Joan Pau II, de Benet XVI, de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i del papa Francesc.

La lectura d’aquest llibre resulta oportuna, útil i apropiada per a sacerdots i persones vinculades amb la pastoral familiar. I és també una font científica per als qui escriguin o opinin sobre la matèria.

Ricardo Peris Silla


Tornar a la revista nº50

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 12 novembre 2014
  • Ricardo Peris Silla
  • Pensament

Comparteix aquesta entrada