Llibres > Pensament

Sacralia Antiqua (Diccionari del catalogador del patrimoni cultural de l’Església)

Josep M. Martí i Bonet, amb la col·laboració de J. Alarcón, Gemma Pallàs i Francesc Tena

Arxiu diocesà de Barcelona

Ed. Ramón Ruiz Bruy

Barcelona, 2014

 436 pàg.

 

image-618ceee309fbdbf69fd1c3ecdc3478faPenso que no som pocs els qui coincidim en l’experiència satisfactòria sobre el fet que el coneixement de la doctrina teològica i de l’espiritualitat es comunica de manera especialment eficaç i pràctica, presentat adequadament en un context històric, quan es reïx a integrar la història de l’Església dins el marc de la història universal i de la cultura. Hom arriba a orientar-se bé en la cronologia, i s’aconsegueix sovint copsar l’essencial de les matèries que es presenten i distingir-les de les determinacions accidentals, i adonar-se d’allò que és permanent, al costat d’allò que és transitori, i hom descobreix els condicionaments que fan sorgir o desaparèixer certs detalls, i es poden trobar les causes o motivacions de certs fets.

També per aquest motiu mereix ser específicament valorat aquest llibre que reflecteix l’empremta que el Dr. Josep M. Martí i Bonet sap deixar en les feines de diversa índole que atén i promou en els diferents camps, bé que relacionades entre elles. És canonge arxiver de l’arxidiòcesi de Barcelona i director del Museu diocesà instal·lat al noble edifici de la Pia Almoina al Pla de la Seu. Deixeu-me dir, de passada, manllevant una imatge del mateix Dr. Martí Bonet, que aquest museu el podríem qualificar, de manera aproximativa, com una forma d’exercir el que seria la “Càritas” medieval barcelonina. També és professor qualificat de la Facultat de Teologia de Barcelona, on hi ha un potent departament d’Història eclesiàstica, que pot disposar del gran instrument de treball que és la Biblioteca episcopal, a la qual el mateix Dr. Martí i Bonet ha sabut dotar de mitjans tècnics adequats. Cal dir també que la seva experiència s’ha projectat també cap a l’organització, cada vegada més racional, de tots els arxius eclesiàstics.

Diguem que els qui porten aquestes tasques han sabut promoure l’interès per les matèries pròpies de l’ensenyament i la recerca en aquests àmbits, com en aquestes mateixes pàgines hem palesat recentment (vegeu la nostra recent recensió dels volums d’Història de l’Església, de Joan Galtés). Això ha facilitat el fet que la multiforme activitat investigadora i didàctica del Dr. Martí Bonet hagi motivat d’altres estudiosos que han col·laborat per executar obres com la que aquí presentem, de la qual l’element més característic, el que li serveix de base, però potser no el més important, és l’elaboració d’un extens vocabulari de termes, el coneixement dels quals ha de ser molt útil als qui investiguen en fons històrics, especialment arxius i museus. I encara més tenint en compte la mancança del bagatge suficient per a la realització dels seus projectes de recerca. En aquest sentit, el present vocabulari va completant una mostra inicial de què es partia, i que desitgem que, amb els suggeriments de molts especialistes que el vagin coneixent, es completi encara més, amb els suggeriments dels qui utilitzin el vocabulari. La major part dels termes corresponen a la vida de les esglésies cristianes en els primers segles, però hi ha també noms d’objectes i de persones de les èpoques modernes que serveixen de referència per comparar-hi els de temps antics, o per trobar-hi una relació.

Un fruit del nucli d’aquest treball és allò que en el llibre s’anomena una “Síntesi conclusiva i context del diccionari”, que ve a ser com una descripció del món en què es movien els cristians dels primers segles, presentat en un marc històric, en alguns aspectes de manera explícita, i en d‘altres implícita, que pot servir com de resum d’un breu tractat d’història de l’Església, on és present l’univers conegut en aquells primers segles, i de manera especial tot allò que fa referència a les arrels gregues i llatines, i amb això les coses de casa nostra. I podem pensar que si és important, i urgent, alimentar la cultura en matèria litúrgica o arqueològica, no ho és pas menys fer el mateix pel que fa a la història de l’Església pròpiament dita. A tal fi ajudaran aquests apunts que il·lustren sobre l’exercici de la fe, la preparació de les seves fórmules i la pràctica dels sagraments, i amb això les manifestacions litúrgiques referents a l’Eucaristia o les pràctiques baptismals, tot conjuminant els aspectes universals i els sectorials i locals, amb l’atenció als temes romans i a les facetes pròpies dels diversos patriarcats.

 Amb les referències al present i al passat de la vida de l’Església, una part de les pàgines d’aquest llibre, com dèiem més amunt, contribueixen a veure la continuïtat de l’essencial i a jutjar els detalls accidentals que s’han de valorar en el context de les diferents èpoques.

 Hi ha un apèndix de CXXXIII pàgines, numerat així, amb xifres romanes, que ofereix 316 figures –moltes d’elles suggerents fotos en color– que il·lustren molt adequadament el contingut de l’obra. I ens plau de fixar-nos en una novetat: 23 pàgines que contenen uns quadres cronològics que permeten de gaudir amb una cronologia comparada: amb els noms i anys d’exercici de pontificat de tots els papes, i els dels bisbes que es coneixen de totes les diòcesis catalanes fins al moment present.

 Han aparegut d’aquesta obra les dues edicions, catalana i castellana.

 Ferran Blasi Birbe

 Tornar a la revista nº48-49

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 29 juliol 2014
  • Temes d'Avui
  • Pensament

Comparteix aquesta entrada