Portada > Més valorats

Vaig aprendre d'ella

«Aprendí de ella»

Remedios Falaguera Silla

Sekotia

Madrid, 2013

128 pàg.

image-f06182791232f2fb166e6f33ad823004En aquest llibret, amb pròleg de Mons. José Ángel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa i president de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats de la Conferència Episcopal Espanyola, Remedios Falaguera, mare, professora i periodista, escriu un autèntic cant a la mare del sacerdot i realça la figura de la mare com a transmissora de la fe.

A través d´aquestes pàgines, el lector es trobarà amb una àmplia selecció de testimoniatges. A partir d´ells, de les experiències i reflexions dels seus testimonis, podrem delectar-nos i considerar la necessària i privilegiada participació en la vida de l´Església de totes les mares de sacerdots. Dones –moltes d´elles han passat inadvertides al llarg de la història–, que per la seva valentia, compromís i generositat, són un exemple per a les dones del segle XXI. Elles són les veritables protagonistes d´aquestes pàgines i a elles cal escoltar. Tenen tantes coses per ensenyar-nos...

A la contraportada, hi podem llegir que és un llibre «dedicat i dirigit a les mares dels sacerdots, predestinades des de l´eternitat a viure el privilegi de tenir un fill sacerdot i de custodiar-lo, conscients de la responsabilitat que comporta el títol de 'guardianes de l´ésser humà´».

Les autèntiques protagonistes són les mares, que, sovint, s´han mantingut, modestament, a l'ombra. I ara els arriba el torn, perquè és a elles, precisament, tal com diu el text citat, a qui es mira amb agraïment: «Amb les seves experiències i reflexions, els fem arribar la nostra gratitud per sembrar i custodiar en els cors dels vostres fills, com Maria Santíssima, Mare de Jesucrist [...], la grandesa, la bellesa, la bondat i la veritat».

Així, doncs, prossegueix el text: «Cadascuna de les mares de sacerdot, va saber cultivar, de manera exquisida, la llavor de la fe en els cors tendres dels seus fills i van adobar la terra de les seves llars amb el seu amor maternal, el seu afecte i les seves atencions, la seva pietat i el seu exemple, l´alegria, la paciència, el lliurament d´un mateix, l´agraïment, el servei, el perdó, la companyia, la protecció... i, al capdavall, tota la seva humanitat [...] Mares exemplars i heroiques, bones i pietoses, generoses i sempre amatents, que han tingut la valentia, no només de donar la vida amb generositat i alegria, sinó també, sabent-se col·laboradores de Déu, d´instruir els seus fills en l´amistat amb Jesús, i els han ajudat a 'créixer en edat, saviesa i gràcia´ per ser sal de la terra i llum del món, en l´exercici del ministeri sacerdotal».

I és que la maternitat ha estat elevada en Maria a la major dignitat possible, ja que arriba al nivell diví, sense deixar de ser humana. L´enriquiment de Maria, per la seva maternitat és gran, és més, podríem dir amb audàcia, que infinit. Maria s´introdueix en el corrent trinitari d´amor. Com a Filla sap millor què és l´amor filial de rebre la vida del Pare. Compleix la Voluntat del Pare com a Estimada. Com a Esposa, aprèn a donar i converteix la seva vida en un do al Fill engendrat. Com a Mare, sap el que és donar i donar-se amb la cura i l´atenció del Fill.

Ja ho diu un refrany jueu, que també apareix al text: «Com que Déu no podia ser a tot arreu, va fer les mares». Són tantes les coses que els hem d´agrair!

Xavier Vilella

Tornar a la revista nº47

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 12 juliol 2013
  • Remedios Falaguera
  • Més valorats

Comparteix aquesta entrada