Portada > Més vistos

Sobre Dios, la Iglesia y el mundo

Sobre Dios, la Iglesia y el mundo

Rafael Serrano entrevista al Vicario General

del Opus Dei Fernando Ocáriz

 

Ed. Rialp

Madrid 2013

158 pàg.

image-0bd6d3d754dc31390e4bccb29e805881El títol d'aquest llibre prové de les diverses qüestions que el periodista Rafael Serrano li planteja en forma d´extensa entrevista a Mons. Fernando Ocáriz, vicari general de l´Opus Dei, teòleg i consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe.

En les respostes que dóna, Mons. Ocáriz aporta diferents aspectes que ajuden a comprendre millor la nostra època, mitjançant una perspectiva que mira, d´una banda, els esdeveniments contingents de l´història i, de l'altra, les realitats permanents, és a dir, l´acció de Déu i la realitat de la naturalesa humana. L´objectiu fonamental del periodista Rafael Serrano és oferir-nos la visió d´un teòleg amb una amplia perspectiva doctrinal i pastoral com és Mons. Ocáriz, sobre assumptes d´interès públic, qüestions que afronta, sense dissimular els problemes, de forma serena i raonada i amb bon sentit de l´humor.

En l'entrevista, Mons. Ocáriz ens parla dels seus primers estudis escolars, de com va conèixer l´Opus Dei en l´època que estudiava a l´Universitat de Barcelona la carrera de Ciències Físiques, i de la seva posterior dedicació i atracció per la Teologia. Sobre aquesta ciència sagrada, ens diu que la teologia actual cerca una major fonamentació bíblica i patrística, i posa més atenció a la història; no obstant això, considera que s´hi aprecia una menor fonamentació metafísica, en part, perquè no s´ha fet prou cas del que diu sobre aquest punt la Fides et ratio de Joan Pau II.

En relació amb la pregunta sobre els estudis que s´han fet sobre els ensenyaments de sant Josepmaria Escrivà, el Dr. Ocáriz respon que aquestes ensenyances assoleixen diversos aspectes, en els quals hi ha elements de gran profunditat i força inspiradora. Entre d´altres, destaca la universalitat de la vocació a la santedat i a l´apostolat; la identitat i la missió dels laics en l´Església, la centralitat de la filiació divina del cristià i la seva identificació amb Jesucrist; la Santa Missa com a centre i arrel de la vida cristiana, la santificació del treball, la relació entre sacerdoci comú i sacerdoci ministerial; la unitat de vida; el caràcter vocacional del matrimoni; la bondat originària del món i la història com a procés per reconstruir, després del pecat, la ordenació a Déu de totes les coses.

Pel que fa al papa Francesc, respon que el va conèixer a l´Argentina en dues visites, la primera l´any 1996 i la segona el 2003, en les quals acompanyava el prelat de l´Opus Dei, Mons. Javier Echevarría, quan aleshores Mons. Bergoglio era bisbe auxiliar de Buenos Aires en la primera visita, i quan ja era cardenal d´aquesta capital, en la segona visita. Entre d´altres coses, recorda la impressió d´haver conegut una persona austera i, tanmateix, senzilla, alegre, i especialment entregada a la seva missió.

Al llarg de l´entrevista, s´aborden qüestions diverses, referides a tot un ventall de circumstàncies: la seva tasca com a consultor de la Congregació de la Doctrina de la fe, cosa que li va permetre relacionar-se amb el cardenal Ratzinger, el fet que d´aquesta relació li va cridar l´atenció que el cardenal, i després pontífex, mai donava per finalitzada la conversa o que fes notar que l´esperaven altres assumptes.

Respecte a la relació entre fe i raó, per exemple, que la raó i la fe es troben en nivells diferents, però que totes dues es comuniquen objectivament en l´ésser i subjectivament en la intel·ligència del creient, i que l´harmonia entre la fe i la raó permet presentar l´existència de Déu, l´espiritualitat i l´immortalitat de l'ànima i les exigències de la llei natural, no com si fossin qüestions que pertanyen només a l´àmbit de la fe, sinó també al de la raó.

Sobre les arrels cristianes d´Europa i la seva progressiva secularització, afirma que en principi no nega la possibilitat que la fe pugui recuperar el seu lloc, però abans cal aclarir què s´entén per lloc i en quin temps es considera que va tenir un determinat lloc. I, referint-se al problema de l´agnosticisme i l'ateisme actuals, diu que el més lògic és intentar fer veure que la pregunta sobre l´existència de Déu no és solament raonable, sinó també decisiva per a cada persona, i que l´existència de Déu no depèn que un l´accepti o no l´accepti, i que, per part del creient, el més eficaç, dins els diversos plantejaments, no és pas el discutir, sinó transmetre la pròpia experiència cristiana.

Quan se li demana si en els moments actuals ja no és suficient la fe del carboner, com deia el proverbi, el Dr. Ocáriz aclareix que no es tracta que tots els creients siguin teòlegs, sinó que aprofundeixin en la fe i en allò que és la seva essència, ja que en la seva dimensió de coneixement, es tendeix a conèixer millor allò que es creu. Qualsevol cristià, encara que no tingui un nivell elevat d´instrucció, pot aprofundir en la fe, si rep la formació que estigui al seu abast, ja sigui escoltant la predicació de l´Església, llegint el Catecisme o fent oració. En canvi, es pot ser un científic molt notable i un ignorant en la fe.

L'important tema de la llibertat, Mons Ocáriz l´esbrina a través d´una sèrie de consideracions francament interessants, com per exemple quan diu que les paraules de Crist «Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures», es refereix radicalment al mateix Crist, és a dir, que conèixer Crist és allò que veritablement ens fa lliures com a fills de Déu, tenint en compte, a més, que la llibertat interior no consisteix en l´absència de vincles i compromisos, ja que l´acte propi de la llibertat és el fet d´estimar. Déu es el creador de la nostra llibertat, que compleix el seus plans, no malgrat de la llibertat, sinó a través d´ella. El futur està realment obert a l´acció de la nostra llibertat.

D'altra banda, quan comenta quin és el paper dels laics cristians en el moment actual, respon que la missió principal dels laics, no consisteix solament a col·laborar amb els seus pastors, sinó també a contribuir, com diu la Lumen Gentium, a fer «que la força de l´Evangeli resplendeixi en la vida quotidiana: familiar i social».

En tractar la llibertat religiosa, assenyala, entre altres idees il·luminadores, la conveniència que els creients col·laborin en tasques nobles, juntament amb persones que poden tenir postures diferents sobre la fe cristiana. Pel que fa a aquest punt, recorda la petició que san Josepmaria va fer a la Santa Seu perquè els cristians no catòlics i també els no cristians, poguessin ser cooperadors de l´Opus Dei. Tenint en compte que en aquells anys de la primera meitat del segle XX, era una petició sense precedents, no va ser acceptada fins el 1950, després d´insistir-hi diverses vegades.

Analitzant quina és la relació de l´Església catòlica amb el món actual, Mons. Ocáriz afirma que aquesta relació serà sempre substancialment la mateixa, tant en la seva dimensió com a Poble de Déu, com en la seva relació com a institució, i seguidament respon que en cada moment i en cada lloc incorpora factors molt variats, una qüestió sobre la qual el Vaticà II ja va aprofundir mitjançant la Gaudium et Spes. No obstant això, afegeix que el concepte de «món actual» es poc determinat, ja que és un terme que es pot aplicar tant a l´ambient cultural, polític i econòmic de la Unió Europea, com al que es pot trobar en el país més pobre del planeta.

En aquesta entrevista, hi ha tot un reguitzell de preguntes referides a la vida de l´Església, a la complexitat de la societat postmoderna i dels diversos corrents ideològics existents. També hi apareixen tot un conjunt de comentaris sobre qüestions referides a les relacions entre l´Església i l´Estat que van ser analitzades amb plantejaments innovadors en el darrer Concili, el fenomen de la laïcitat en el món occidental, la dictadura del relativisme, la realitat de l´Opus Dei com a prelatura personal i les diverses tasques que porta a terme arreu del món, la crida que fa Déu a tantes persones, el paper de la dona en els moments actuals, el matrimoni i la família cristiana, etc., qüestions que el Dr. Ocáriz aclareix amb les seves respostes de forma clara i documentada

És un llibre recomanable per tal d´estar al corrent de tota una sèrie de fenòmens socials, jurídics, filosòfics, teològics i religiosos dels moments presents des d'una perspectiva àmplia i profunda.

Lluís Pifarré

Tornar a la revista nº47

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 30 juliol 2014
  • Rafael Serrano
  • Més vistos

Comparteix aquesta entrada